Ahir, vam tenir una estoneta lliure per parlar sobre les nostres coses entre classe i classe. Parlant, parlant, ens vam tornar a endinsar en el món de la felicitat. No sabem perquè, però sempre ens acaba apareixent aquesta paraula, la devem porta molt endins nostre, devem ser molt felices... i perquè estem dient, devem??!! SOM felices!!
Però, no sabem com va començar la conversa d’ahir, quan de sobte, mentre recordàvem un dia que vam passar juntes fa molt de temps i el bé que ens ho vam passar, ens vam anar engrescant, i vam acabar recordant moltíssims moments feliços. Entre record i record però, va aparèixer de cop una pregunta: la felicitat l’hem après o és innata? Ens vam quedar totes bastant sobtades, sense saber que contestar. Però, de seguida, algunes ens vam animar a dir que sí que era apresa, sense pensar-s’ho gaire, i d’altres, vam dir que, a part de apresa, també era innata. Davant d’aquestes contradiccions, vam decidir que cadascú argumentés el seu per què, i vam poder arribar a unes conclusions.
Aquelles que vam dir que era apresa, ho vam fer perquè en el moment de pensar en la felicitat ens va venir al cap algun d’aquells moments de quan érem petites i que havíem recordat anteriorment... Algun d’aquells moments, seria, per exemple, el fet que els pares, quan som petits, ens diguin: “Demà anirem al Port Aventura!! Què esteu contents?!” I nosaltres, nens i nenes entusiasmats, responem un “sí!!”. En aquest moment, el nen està comprenent i aprenent allò que és un moment de felicitat. Està adquirint la informació de què cada cop que els pares em diguin: “anem al Port Aventura!”, el nen estarà content, satisfet, i conseqüentment, feliç.
Mentre que, aquelles que vam afirmar que la felicitat, a més, era innata, ho vam argumentar també per mitjà d’un altre exemple relacionat amb aquells fets, accions, emocions, frases que ens diuen...; que ens fan sentir una sensació de formigueig innata, que apareix de sobte. Per exemple, quan aquella persona que estimes, et diu que ell o ella també ho fa, potser a tu et ve com un formigueig de felicitat, que tu no has introduït en el teu cos de cap manera, sinó que és innat, fet de manera involuntària i automàtica.
I finalment, després d’escoltar els arguments de cadascú, vam arribar a la conclusió final. Per a nosaltres, la felicitat és innata, però alhora apresa. La felicitat es dona en molts moments que ens ha marcat la societat, o que hem marcat nosaltres mateixos; i alhora, en els moments de pessigolles dels quals hem parlat abans.
Per acabar, ens agradaria introduir dins aquesta entrada, un anunci, l’anunci de la coca-cola. I per què aquest? Doncs perquè és un anunci on ens diu que prendre una coca-cola és un moment de felicitat, i per tant, ens esta ensenyant el moment de felicitat, i nosaltres, estem aprenent aquesta felicitat, i sabem que cada cop que bevem una coca-cola, l’aconseguirem, segons ens diuen.
I vosaltres, què en penseu sobre aquest tema? Innata o apresa? Penseu-vos-ho, opineu, i... sigueu feliços!
______________________________________________________________________________
Video extret de: http://www.youtube.com/watch?v=tzc3FFJDKU8
