Benvinguts al nostre blog! Som la Mariona, la Lídia, l'Àstrid i la Judit, unes estudiants d'educació infantil i d'educació primària de la universitat Rovira i Virgili de Tarragona, i ens proposem introduir-vos en el món de la felicitat!
Per últim només ens cal dir-vos...
HAKUNA MATATA!

lunes, 7 de noviembre de 2011

Fins sempre!

I després d’unes quantes setmanes de dur a terme aquest blog i d’omplir-nos poc a poc, cada dia més, de felicitat, ha arribat l’hora d’acomiadar-nos!
Esperem que les nostres entrades us hagin semblat força interesants i que us hagin ajudat a seguir el vostre camí de la felicitat.
Per últim, ens agradaria introduir-vos un video amb el tràiler de la pel·lícula: en busca de la felicidad !



“Esta parte de mi vida, este pequeño momento de mi vida lo llamo FELICIDAD

VOLEU, I SIGUEU FELIÇOS!!
_________________________________________________________



La nostra webquest!

Aquí us deixem la nostra webquest, que tracta sobre les fonts d'energia!
Esperem que sigui del vostre interès!

https://sites.google.com/site/sobrelesfontsdenergia/pagina-d-inici


SIGUEU FELIÇOS!

domingo, 6 de noviembre de 2011

Petit recull de contes sobre la felicitat

Ara, ens agradaria presentar-vos un petit recull de contes de la felicitat, extrets de diferents pàgines webs, que hem elaborat gràcias al creador de llibres de Viquipedia, i l'hem pogut publicar gràcies a ISSUU, un programa útil per tal de penjar llibres i del qual vam parlar a classe fa unes setmanes.
Us animem a llegir-vos aquests contes, ja que, és possible, que poc a poc us vagin omplint de felicitat, tal hi com ha passat amb nosaltres!


Open publication - Free publishing - More contes


Esperem que us agradin !! :)

pd. HAKUNA MATATA!!

_____________________________________________________________________


Webs utilitzades: www.viquipedia.cat
                           http://issuu.com/mylibrary
La informació sobre d’on hem extret els contes, es troba dins el llibre mateix.

una mica més d'informació, sobre la felicitat!

Avui, ens agradaria introduir-vos dos videos que parlen sobre diferents aspectes de la felicitat i són força interesants.
Aquest primer, tracta sobre un dels temes que vam parlar en una de les nostres entrades de fa uns dies: la felicitat és innata o apresa? Aquest video ens parla de que es pot aprendre a ser feliç.


I, en segon lloc, el segon video és un fragment de l' El Hormiguero on, Elsa Punset, ens parla de que som més feliços quan els nostres pensaments i accions coincideixen. Com més centrats estem en el que fem, més feliç ens fa. Per això, tal hi com diu en el video, i nosaltres ho corraborem, s'ha de viure en el present per ser realment FELIÇ!




Esperem que vosaltres també trobeu aquests videos tant interesants com els hem trobat nosaltres!


Sigueu FELIÇOS! :)
_______________________________________________________________


Videos extrets de:

jueves, 3 de noviembre de 2011

vive y se feliz!

I avui, ens agradaría introduir un video que, a qui no, li ha produit moments de felicitat sempre que l’ha vist?? Els personatges del video no fan res més que transmetre’ns aquesta felicitat, cridant-nos, HAKUNA MATATA, viviu i sigueu FELIÇOS!!




..Ningún problema, debe hacerte sufrir !! :):)

_____________________________________________________________________

:)

lunes, 31 de octubre de 2011

La castanyada!

Gúspires per una banda i per una altra van saltant ràpidament al mig de la plaça del poble, un dia com avui, 31 d’Octubre. I gúspires de què? Us preguntareu alguns despistats. Només cal pensar i recapacitar una mica per saber que estem en una de les èpoques de l’any que ens agrada més al nostre grup, el grup felicitat, i el motiu està relacionat amb aquestes espurnes que veiem saltar animadament. Avui, celebrem la Castanyada! Per tant, el que mengem embolicat amb una petita paperina, son aquestes castanyes, fetes a foc lent a la plaça del poble, una plaça que aquest dia és plena de somriures. Somriures de castanyers i castanyeres, somriures de compradors, somriures de nens al tenir aquell menjar que tant els hi agrada a les seves mans, somriures d’aquells que després de passar fred al llarg del trajecte fins la plaça poden sentir l’escalfor de les castanyes a les seves mans… Somriures barrejats amb les guspires lluents per totes bandes. Somriures i rialles que mostren l’estat de les persones, l’estat de felicitat. Felicitat per poder aconseguir allò que volen dia a dia, ni que sigui una paperineta de castanyes, ja que hi ha persones que ni això es poden permetre. Felicitat també per poder-les portar cap a casa, i un cop allí, al voltant de la vora del foc, reunir-s’hi tota la família, parlar, riure, badallar, cantar alguna que altre cançó que la castanyera ha ensenyat a molts nens a l’escola, com la de: “quan ve el temps de menjar castanyes, la castanyera, la castanyera...”, que, qui no l’ha sentida mai??! I sentir-nos feliços, feliços de poder estar tots reunits en aquell moment. Tots reunits menys les àvies i algun que altre nét, que estant donant el toc final per aconseguir la felicitat dels més petits de la casa, d’aquells que les castanyes, el fum i les espurnes que aquestes provoquen els fan una mica de por… I què serà, això que els hi agrada tant?? Els panellets!! Siguin del que siguin, volen ràpidament quan es treuen del forn! A partir de llavors, ja no falta res més per passar aquest dia. Tenim bona companyia, les castanyes, els panellets, i els mils de somriures de felicitat que ballen al nostre voltant. Només caldria afegir-hi, els amics; invitar-los a gaudir una mica més amb nosaltres, i a omplir-nos, a sentir-nos satisfets de poder fer tot allò que fem en aquest dia tant especial. Feliços per poder celebrar-lo com cal, amb els nostres, amb aquells que fan que aquest camí no s’acabi mai, que el dibuix que es fa cada dia en els nostres llavis no s’esborri...
Ens agradaria, ja que és un dia tant especial, celebrat per la majoria de gent del nostre voltant, posar-vos una de les cançons típiques de la castanyada, i fins i tot.. pels que teniu petits a casa, algun que altre joc relacionat amb aquest dia per a ells, que els farà aprendre, divertir-se, i com no... treure’ls-hi rialles, fer-los FELIÇOS. 


                                  La cançó de la castanyera.


Un dibuix per tal que els més petits uneixin els punts i descobreixin què hi ha darrere d'aquests!
_______________________________________________________________________


domingo, 30 de octubre de 2011

I s'acosta un gran dia..

Tal dia com avui, ens vam plantejar una pregunta, una pregunta que feia referència sobre si les Festes Tradicionals ens produïen felicitat. Ens vam quedar mirant en l’horitzó, callades, sense ni un murmuri, i finalment, una darrere l’altra vam assentir amb el cap. En aquell moment, va ser quan ens vam animar a endinsar-nos a parlar sobre la relació que hi havia entre les Festes Tradicionals i la felicitat. Ens vam adonar, llavors que just demà era la festa de la Castanyada i que seria molt útil poder-ne fer referència, i vam començar a recordar i recordar...
Recordeu quan éreu ben menuts? L’escola estava adornada amb fulles de la tardor, amb murals pintats de castanyes i la senyora Castanyera, els passadissos començaven a fer olor de pasta de panellets..., i a mesura que ens anàvem acostant i olorant el desitjat dia de la Castanyada les nostres rialles de nens eren cada vegada més amplies! Llavors arribava aquell dia, el gran dia! I quina sorpresa quan venia la Senyora Castanyera a fer-nos una visita a la classe, sempre tant peculiar, anava amb el seu mocador ben lligat, les seves ulleres, el seu davantal i aquella olor que desprenia de fer torrar castanyes... I aquelles cançons que apreníem amb tantes ganes a les classes de música? I quan la família ens venia a buscar a l’escola, com saltàvem i ens llençàvem ràpidament a explicar-los-hi tot aquell meravellós dia de la Castanyada?
-          - Mare, pare! Avui hem après la cançó de Marrameu Torra Castanyes! A més, saps què? Ha vingut la senyora Castanyera i ens ha explicat contes molt bonics mentre nosaltres estàvem asseguts al terra i després hem cantat cançons!!
Llavors, segurament l’àvia o l’avi, ens agafava la maneta i ens portaven a la plaça més propera a comprar un sobre ple de castanyes calentetes. Com ens encantava la sensació d’aquell fred de primers de Novembre amb les mans plenes de castanyes acabades de torrar. I parlant i menjant castanyes, arribàvem a casa i trobàvem la mare o l’àvia traient aquells panellets del forn que havien estat fent mentre érem a comprar castanyes. Us en recordeu? Quina alegria i quines ganes que teníem de fer-ne un mos a un, però els grans sempre ens deien: “Espera’t un moment que cremen!”. Quines ganes! Després a la voreta del foc com cantàvem les cançons apreses als pares amb la boca plena de panellets i castanyes...I els pares i avis aplaudien amb aquell somriure tant pronunciat..
Senyores i senyors lectors, una vegada haver recordat tota la infància en la Castanyada, no us podreu arribar a imaginar el quadre que formàvem el nostre grup: relaxades, amb les cadires, amb el cap endarrere, somrient, recordant, somiant, expressant un sentiment que va resultar comú en totes...aquell sentiment, aquell tarannà, era la FELICITAT.


__________________________________________________________