En busca de la Felicitat: Un màxim i un mínim de felicitat... segur que existeix?

Divendres passat, 21 de setembre, ens trobàvem reunides el grup felicitat, parlant d’allò que més ens agrada i ens envaeix, la felicitat, com era d’esperar. Quan, de sobte, una de nosaltres, se li va acudir plantejar-nos un gran dubte que feia dies que rondava pel seu interior. Ella ens va preguntar: vosaltres creieu que hi ha mínims i màxims en la felicitat? Pregunta difícil, vam pensar totes. Per això, vam decidir deixar-nos el cap de setmana per tal de reflexionar sobre el tema, i retrobar-nos avui mateix, dia 24 de setembre, per tal de posar en comú les nostres opinions, i exposar-vos-ho al mateix moment a tots vosaltres. I, després de debatre sobre aquest tema, hem arribat a unes conclusions.

Per a nosaltres, no hi ha exactament un moment de felicitat màxima, o al contrari, mínima, sinó que aquest tema és una mica relatiu. Si comparem la felicitat amb la tristesa, és obvi que ens adonem que sempre ens podem trobar amb millors o amb pitjors moments; sent els pitjors els relacionats amb la tristesa, com tots imaginàveu. Però si ens endinsem més amb la diferència de moments dins la felicitat, entre quins ens faran sentir millor que altres, o quins es poden superar, estem entrant en un món una mica més complicat.

Segons el nostre punt de vista, molts dels moments que ens trobarem a la nostre vida, pensarem que no hi ha més felicitat que la que estem vivint en aquell moment determinat, però de sobte o al cap d’un temps, se’ns en presentarà un altre, que ens farà veure que aquell que anteriorment pensàvem que era insuperable, ara n’hi ha un altre que la igualat, o fins i tot, la superat. Per exemple, una mare, al tenir el seu primer fill, potser pensa que aquell moment és el més feliç de la seva vida, però, i si malauradament aquell nen ha nascut amb una malaltia? A la mare això l’entristirà una mica, i farà reduir aquest moment de felicitat potser. Però, si el metge li diu que aquella malaltia té cura i es pot operar, i al nen se li realitza la operació; segurament en el moment que la mare vegi que el nen està recuperat, el sentiment de felicitat que tindrà en aquell moment serà superior al que va tenir quan va néixer! I, en aquell moment, potser tornaria a pensar: mai podré ser tant feliç com en aquest moment! Però llavors potser un altre fet, la torna a fer més feliç, i així successivament, podent arribar a dir, que no hi ha un màxim d’aquesta felicitat, segons el que nosaltres pensem, ja que sempre es pot anar superant.

I un mínim? El mínim de felicitat torna a ser molt relatiu, ja que hi haurà gent que tindrà prou per ser feliç amb una tonteria, i n’hi ha d’altres que necessitaran tenir molt, o tenir-ho tot, per sentir-se feliços, i pronunciar la frase: “Ara és quan començo a ser feliç..!!”. O, fins i tot n’hi ha, que mai arribaran a pronunciar-la... Per tant, el mínim de felicitat és diferent per a cada persona, i no hi ha uns llindars que ens marquin el mínim per assolir la felicitat, o la mínima felicitat.

I vosaltres, què en penseu, existeix un màxim i un mínim de felicitat? O tot és relatiu?