Marxant de felicitat....

I, hi ha vegades, en que un sol conte o un sol escrit ens pot fer posar la pell de gallina, ens pot fer somriure o ens pot deixar sense paraules...

Ens agradaria deixar-vos, un conte anomenat: Marxant de felicitat. Un conte que ha aconseguit posar-nos la pell de gallina a totes i cada una de nosaltres, i que personalment ens ha encantat.

Us invitem a llegir-lo, gaudir-lo i a explicar-nos què és el que us a transmès a vosaltres!

  

MARXANT DE FELICITAT

És la història d'un home que estava tip de plorar. 
Mirà al voltant seu i va veure que la felicitat la tenia al da­vant.
Estirà la mà i la volia agafar.
La felicitat era una flor. La va collir, i encara no la tenia a la mà que ja s'havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecà els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar.
Quan al capvespre tornava a casa, el bon home seguia plo­rant.
L'endemà va seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un nen que ploriquejava.
Per tranquil·litzar-lo, collí una flor i la hi donà.
La fragància de la flor els perfumà ambdós.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb els seus parracs.
Ell la va portar fins al sol, i també ell s'hi escalfà.
Ell els acompanyà amb la seva guitarra.
També ell es delectà amb aquella melodia.
En tornar a casa, de nit, el bon home somreia de debò.

______________________________________________________________________________

Conte extret de: http://www.jouscout.com/OP1C15.htm